The Waiheke Vineyard

Avui hem fet un tast de vi al Campus! I no només això, si no que n'hi haurà un cada mes! :-) Dos vins blancs, dos vins negres, cervesa i altres begudes acompanyades de formatge francès perquè la gent del petit Campus de Tamaki es conegui entre sí. Una idea excel·lent que ve patrocinada cada mes per un departament diferent. La Universitat té un grup que investiga la vinya i tenen plantacions pròpies a l'illa de Waiheke.

No m'he atrevit a provar els negres (red) però el Chardonnay, el meu vi blanc preferit, era prou bo, molt afruitat però no a la europea si no més aviat a la polinèsia, és a dir gustos tropicals... La experiència ha estat prou interessant, he conegut a molta gent dels altres departaments i he estat parlant una bona estona amb la responsable d'informàtica (tenim IPv6!) del meu departament sobre Austràlia i els fluxos migratoris que hi ha entre NZ i Austràlia. Es veu que la majoria de gent ve a NZ com a pasarel·la per emigrar a Austràlia perquè allà hi ha més oportunitats. No obstant, ella, que és australiana, va fer el camí a la inversa perquè considera que el nivell de vida és millor aquí. Bronwyn nascuda a l'estat de Victoria m'explica que Melbourne i Sydney s'han convertit en ciutats massa grans com per tenir un certa qualitat de vida. Em pregunto què passarà amb Barcelona. Emocionada, m'explica les seves vivències a Barcelona quan hi va anar amb el seu marit. Gaudí i Les Rambles són, un cop més, els que romanen en la memòria dels turistes...


Ja tinc les vacances reservades per al proper mid-semester break! Vacances a mig quadrimestre per la cara, doncs sí! A veure quan tenim això a Espanya... Com que encara no he cobrat ni un duro de les beques i m'estan a punt de fer fora del país perquè no tinc diners, he decidit explorar la illa del Nord. Volaré fins a Wellington, després aniré pujant fins a Napier i després Rotorua, ja aprop de Auckland. Parlant de diners, hi ha coses que continuo sense entendre... M'he comprat 3 parells de sabates per 50 EUR! I no són d'aquestes que et poses i al dia següent has d'anar al metge o a comprar-ne unes altres, vull dir que són de marques conegudes! Investigant una mica aquesta qüestió, el meu savi professor, m'ha explicat que efectivament els xinesos --Clooney: who else?-- no prenen el pèl als kiwis tant com als europeus, és a dir, aquí el marge en lloc de ser del 300% és del 100-150%. Fent els càlculs, una sabata surt a 8,33 EUR amb un marge del 100%, cost de producció per sota dels 4 EUR... I a Espanya pagaríem com a mínim 20 EUR per cada sabata!

A part de tot això, avui he conegut al meu nou company de planta, en Reza, que és iraní i està fent el doctorat en Civil Engineering, hem parlat una mica de wavelets! Un dia faré un mapa indicant d'on és tota la gent de la Residència, posaré bibliografia, una tapa maca i li diré Master Thesis... ;-) Realment això de conèixer gent de Zàmbia, Zimbabwe, Iran i Aràbia Saudita, entre molts d'altres, no ho hagués dit mai! Avui he aprés les relacions que hi ha entre Azerbaitjan i Iran i les diferents llengües que es parlen... Ja només falta que vingui l'última noia de Japó i el pod estarà complert! Demà excursió a Rangitoto Island per segona vegada!

Lemon, Ginger & Creamed Honey

He descobert una nova combinació de tes, excusa per explicar-vos com és el meu dia a dia en aquesta preciosa ciutat. Com el meu professor no està en el City Campus, he d'agafar un bus que em porta fins a Tamaki Campus. Són 15 minuts donant la volta a una preciosa badia amb tot de casetes, barques i arbres. El curiós de tot això és que no és que sigui un lloc privilegiat de la ciutat, si no que tota la ciutat (a excepció del centre) és verda i plana. A la meva agenda, comprada aquí, només hi ha lloc per escriure de les 8am a les 6pm, però de fet molta gent plega a les 4pm o inclús abans.

Moltes vegades tinc la sensació d'estar vivint en una versió molt millorada d'Anglaterra, però Nova Zelanda es mereix més que això, té una identitat pròpia. De fet, el sentiment nacional està molt present en el dia a dia. La superació i la immigració són les bases de l'èxit d'aquest país verge on el nivell de vida no té absolutament res a envejar a l'europeu, més aviat el contrari. Si entenem per luxe l'espai i la natura, NZ definitivament és un luxe. Encara he de descobrir els perquès de moltes coses a través de la història i la economia... ¿Per què aquí un BMW de segona mà en perfecte estat no supera els $20.000? ¿Fins a quin punt els diners i els negocis passen per sobre del medi ambient i les persones? ¿Com pot ser que hi hagi un Lamborghini aparcat al davant de la Residència?

Una de les frases del meu professor resumeix bé aquesta idea: "In Europe, it's already too late". Un dels últims països en ser poblat va ser, efectivament, NZ. Els maoris primer i els britànics després van descobrir una terra verge. La distància és un dels principals motors del país, m'explico: la importació avui en dia no és tan cara com ho era fa un segle, però en aquells temps va obligar a crear molts negocis per produir aquí els productes als que estem acostumats a Europa. I és aquest esperit de superació per no quedar enrere respecte a la pàtria mare el que, de fet, els ha dut a superar totes les expectatives.

Aquesta tarda he anat a Foodtown, una espècie de Caprabo gegant on he comprovat que l'oli espanyol i italià triomfen així com tots els productes de qualitat. Aquest és un terme que fa molts anys que va aterrar aquí i, comparat amb Xina per exemple, la diferència és evident. Només espero que l'equilibri que es respira entre natura i ésser humà (com a element extrínsec i amenaçador) es sàpiga mantenir to keep the beauty of this country. Com diuen aquí, be a tidy kiwi!

La Pasqua es celebra la setmana que ve i espero poder explorar una mica més la ciutat tot i que tinc papers per llegir com per omplir una presa. I així estalvio uns dinerets perquè en les pròximes vacances espero poder visitar alguna de les illes perdudes del Pacífic...

Sailing away to Rangitoto Island

Hey, hey, hey! How are you my friends?! Today's been such a perfect day... I woke up early this morning and... Guess what? We went sailing for the day! I never sailed before so I felt really clumsy when I had to help with the ropes and sails... It was such a great experience though and the weather was so nice! Please check out the pictures here. I must really thank the owner of the ship for inviting me on board! Hopefully, I will be working with him soon.

Hem navegat una hora fins a la illa de Rangitoto, una illa inhabitada pràcticament verge i molt nova, encara es poden veure els rius de lava de les últimes erupcions... Segurament tornaré la setmana que ve per fer la ruta sencera amb uns quants de la Residència...
La tornada ha estat bastant més complicada perquè hem hagut de navegar a contra-vent, amb la qual cosa hem hagut d'anar en zig-zag fins a poder tornar a port. He portat una estona el timó i tot!

Per cert, he pujat les fotos del sopar que vam organitzar per a descobrir els nostres amics invisibles, sort que l'alcohol està prohibit aquí a O'Rorke Hall... :-) Aquest cap de setmana també vam sortir per un carrer paral·lel a Queen St. i vam sopar en un japonès molt bo! Apunt curiós, pots portar la teva pròpia beguda al restaurant! El vi és tan car (sobretot el d'importació) que la gent se'l porta de la nevera de casa! Així ho vam fer... :-) Normalment, s'anota com a "BYO" per Bring-Your-Own or get broke... hehehe

L'apunt científic del dia és la meva cremada monumental a les cames per 2 hores de sol. La capa d'ozó està especialment malmesa en aquesta part del món i Nova Zelanda, en conseqüència, és el país del món amb el rati més alt de càncer de pell. Inclús en hivern, s'ha d'anar amb precaució extrema. Totalment comprovat!

El meu professor, en Patrice, m'ha explicat una altra cosa curiosa sobre el contracte que fan firmar aquí als professors universitaris... S'entén que ells representen a la Universitat i per tant, inclús fora del seu horari laboral, no els és permès de fer certes coses o acudir a certs locals de dubtosa reputació en la ciutat. Tampoc poden ser arrestats per la policia, ni anar beguts, ni consumir cap tipus de droga ni en la intimitat (paraula que queda clarament derogada en aquest cas) de la seva llar! Pels curiosos: sí, també tenen la mateixa regla que la nostra UPC quant a les relacions alumne-professor...

Ja he començat a desenvolupar la meva aplicació d'estèreo-visió amb MATLAB i estic molt content perquè ja tinc els primers resultats! Take good care of yourselves! Keep that feedback coming!

I just got pimped

Avui ha estat un dia llarg però interessant. Primer us vull ensenyar el que m'han fet a la Residència! Aquesta setmana estem jugant a una espècie de "amic invisible" on cadascú té una persona a la que perseguir psicològicament i fer creure que n'ets el seu secret admirer. Doncs mireu què m'he trobat avui a la porta! Hahaha... :-) Jo també he fet de les meves a la noia que m'ha tocat, està resultant ser molt divertit perquè hi ha gent que s'ho curra molt, penjant cartells per les 12 plantes de la Residència o inclús al menjador!

Avui he tingut la meva primera sessió de treball amb el meu professor. L'home és molt agradable però ja es veu que em farà pencar de valent! De totes formes, crec que m'agradarà molt el tema. De moment m'he de documentar bé sobre el tema, la estèreo-visió i alguns aspectes bàsics de la programació de seqüències sincronitzades de vídeo... M'ha donat uns quants consells sobre com puc prendre'm les vacances, d'aquí res per exemple tenim la Pasqua, i si progresso adequadament tindré llibertat per anar a la Universitat bàsicament quan vulgui i muntar-me les vacances al meu gust... He d'atendre unes classes que dóna ell per posar-me en context però són només 3 hores a la setmana i de moment estan fent mínims quadrats.

M'ha fet un tour pels laboratoris i els despatxos, tinc un despatx que comparteixo amb un altre noi només per a mi! Hem parlat amb administració i després he anat a un seminari del Dr. Gerald Sommer d'una Universitat alemanya sobre una generalització de la transformada de Hilbert i de Radon aplicades a processat d'imatge fent servir monogenic signals, funcions analítiques i anàlisis de Clifford. Com deduireu ràpidament, no m'he enterat de la missa la meitat però ha estat interessant. La idea bàsica és partir (decouple) la imatge en senyals ortogonals per obtenir representacions més simples d'aquesta... does it ring a bell now?

Ja tinc compte corrent aquí i estic molt content perquè les transferències són més ràpides que a Espanya... ¿us ho podeu creure que els diners m'han tardat 12 hores en arribar quan a Espanya entre diferents bancs tarden 3 dies o més? Estic molt gratament sorprès.

El menjar està molt bé, després de 3 anys al Penya, puc dir que de moment, el menjar està molt bo. Clar que m'he d'acostumar encara als seus horaris, sopar a les 5.30pm encara em costa una mica... Avui, per exemple, sopant a la taula érem un sud-coreà, un de Malàisia, un suec, un d'Aràbia Saudí i un català! Així que és una oportunitat única per establir relacions i riure una mica...

Auckland

Per fi, ja he arribat! La veritat és que ha valgut la pena fer el viatge d'anada perquè he anat adaptant-me al canvi de fus horari en aquestes dos setmanes...

Només arribar a l'aeroport de Auckland, vaig haver de tornar a passar el control de 'Quarantine' on em van interrogar uns minuts sobre tot el que portava a les maletes per veure si hi havia algun producte prohibit. Com els australians ja havien fet neteja una setmana abans i havia rentat totes les sabates la nit anterior (no pots entrar amb fang als peus), no van haver-hi més problemes i vaig anar a la policia d'aeroport on van comprovar atentament el meu passaport i visat. També em van preguntar per què havia triat aquell país, quines eren les meves intencions, etc.

Un cop va estar llesta la paperassa, vaig esperar el meu professor a qui havia d'identificar per una gorra grisa i una camisa blanca estil mexicà... No hi va haver cap dubte i al cap d'uns minuts ja ens vam trobar. Molt amablement em va acompanyar fins a la Residència i després vam anar a prendre alguna cosa pel centre (ell encara no havia sopat). La primera impressió de la ciutat, i mes concretament del centre, la vaig tenir quan vam pujar a dalt de tot d'un volcà que hi ha aquí al costat. La ciutat, de nit, és preciosa i és immensa. Ocupa una extensió enorme. El punt de referència es la Sky Tower, una especie de torre de comunicacions de 328 m bastant nova que esta situada al centre i conté un casino, dos restaurants, etc. Encara no he pujat, me la guardo per quan vingui algú a visitar-me!

Aquest cap de setmana ha estat de repòs, recuperació i settlement. Tinc una mala noticia, no tinc balconet perquè estic a la planta 12 i nomes n'hi ha fins a la 11. Les plantes 11 i 12 de la Residència són només per Post-Graduated, així que tothom té més o menys la meva edat. La Residència està bastant millor que el Penyafort i la meva habitació és més gran que les meves dos últimes habitacions a Barcelona, així que no em queixo. Inclús si trec una mica el cap, veig el mar... :-)

La gent aquí té molts diners. Bàsicament, el centre és territori estudiantil ja que som les úniques persones que vivim per aquí. Els caps de setmana la gent jove de totes les residencies surt per aquí prop, ja sigui als carrers o al port i fan el mateix que fem nosaltres a Barcelona...

El nivell de vida és bastant més alt. La gent té molts diners, Auckland és la ciutat amb més Ferraris per habitant... Hi ha molts serveis i és una ciutat pensada per als negocis i per als estudis. El més important aquí a NZ són els negocis, tot lo demés és secundari. La qualitat de vida es molt alta, l'aigua es boníssima, el serveis públics són excel·lents i la vida d'estudiant té molts avantatges... Per posar-vos un exemple d'una cosa que m'ha sorprès molt, hi ha un bus gratuït que recorre tota la ciutat cada dia cada 10 min i un bus entre els diferents Campus de la pròpia Universitat!

Ahir vam anar, i quan dic vam, vull dir uns quants de la Residència, al festival Pasifika que va tenir lloc als Jardins de Western Springs (fotos aquí). Auckland és el punt de trobada natural de tots els Pacific Islanders, és a dir, la gent que viu a la Polinèsia. Aquest cap de setmana es celebrava el festival que reunia gent dels diferents països del Pacífic. Ja podeu imaginar el babero que portava mentre passava per Tonga, Samoa, Cook Islands, Tahiti, etc. mirant les diferents firetes i escenaris on cada poble exposava la seva cultura. Definitivament he d'anar a les illes Fiji quan tingui més diners. Estic a l'espera de que em donin alguna feineta a la Universitat i a veure si així puc visitar algun d'aquests països que sempre he volgut veure... Us imagineu tenir les illes Fiji a tres hores de vol? O Samoa a menys de dos hores? Cada vegada que hi penso, se'm posa la pell de gallina... Ja em veig en una platja com aquella de les Sirenes a Cayo Largo d'aquí uns mesos...

Una altra dada abans de tancar: el 80% dels estudiants de la Universitat son asiàtics, incloent Corea del Sur, Japó, Malàisia, Xina, etc. A la Residència però hi ha 40% kiwis (de Nova Zelanda), 40% asiàtics, 19,9% hindus i 3 europeus! :-)

Em podeu escriure a aquesta adreça:

• [E-mail me for this info]

El meu número de telèfon mòbil (em podeu trucar o enviar missatges via Skype, és molt barato) és aquest (feu-ho!):

• [E-mail me for this info]
  

Recordeu que hi ha 12 hores de diferència. Marxo que demà he d'obrir un compte al banc i explorar la Universitat! El meu profe no arriba fins el dijous, així que encara tinc uns dies de festa! Petonets a tots! :-)

The Blue Mountains

M'he llevat a les 6.45 per esmorzar i agafar el tren cap a Katoomba, una població a l'oest de Sydney que és el punt de partida de les excursions al Parc Nacional de les Montanyes Blaves. Es diuen així perquè estan immerses en una selva (Cool Rainforest) on predomina l'eucaliptus. Aquest arbre deixa anar un oli que barrejat amb l'aire dóna una tonalitat blava al paisatge com veureu en les fotografies.

La intenció era fer algun trosset de hiking però he acabat amb fang fins als genolls i caminant més de 6 hores amb un paisatge espectacular i un clima d'estiu suau. He trobat catalans i espanyols i uns quants enginys tecnològics com ara un trenet-cremallera que puja pendents de 52º (jo pensava que me la fotia) i un telefèric amb el terra transparent passant per sobre d'una cascada de més de 250m.

De tornada a Sydney he passat per una pastisseria del poble del costat (amb tanta caminata resulta que he anat a parar al poble del costat, anomenat Leura) i per una vegada en tot el viatge he comprat una pizza, un roll i un pastís de poma per AU$6.50! Estaven boníssims!

Dos hores de tren i tornem cap a Central. Ara que ja em conec la ciutat, demà toca deixar-la! És el meu últim dia a Austràlia i només tinc que desitjos de tornar a començar, és un continent sencer per explorar! Avui m'han explicat una ruta per visitar Austràlia que és molt interessant. Es tracta d'anar fins a Sud-Àfrica i d'allà saltar a Perth (extrem occidental). La pròxima vegada tocarà visitar Melbourne, Perth i Darwin!

Demà és el gran dia, demà salto a Nova Zelanda i m'instal·laré a la meva nova habitació amb balconet. M'han dit, la gent de per aquí, que Auckland és preciòs i ja tinc ganes de veure el que serà casa meva durant els pròxims nou mesos. Jo només faig que escriure i espero més comentaris i correus!! Gent rancia!! És conya, no us talleu a preguntar coses, enfotre-se'n de mi (això es pot escriure? hahaha), de les meves fotos o qualsevol altra cosa! Com diuen aquí... "NO WORRIES!". Cada dia que passa els entenc millor l'anglès i cada dia que passa (more and more) me n'adono de que no el parlaré mai bé... Petons!

Taronga Zoo

Ahir i avui han estat dos dies molt intensos per aquest continent que cada vegada m'agrada més. Comencem per ahir...

Al matí vaig agafar el CityRail fins a Circular Quay. CityRail és el nom de la companyia de trens de Sydney. No hi ha metro, pero hi ha molts trens i actuen com a tal. Circular Quay vindria a ser com la parada de Drassanes però molt millorada... Des d'allà pots accedir a les fabuloses vistes del port de Sydney on destaquen per sobre de tot el famòs pont metàl·lic i la Opera House.

Vaig anar a la Opera House primer perquè m'havien dit que si anaves a primera hora podies fer el tour guiat i, amb una mica de sort, visitar les sales principals, i així va ser! El nostre guia ens va explicar la curiosa història d'aquest edifici dissenyat per un arquitecte danès. Pressupost AU$7 M i plaç de contrucció de 4 anys van acabar sent AU$102 M i 15 anys de contrucció... Us podeu imaginar les bofetades entre diferents governs que hi van haver i els canvis de disseny respecte a l'original. Entre tot aquest procés i degut a la pressió del govern de NSW, l'arquitecte va abandonar la direcció del projecte i es va refugiar casualment a la illa de Mallorca (com jo era l'únic espanyol al tour, vaig tenir un moment d'aquells en què sembla que tothom està esperant que diguis "Home, i tant, Mallorca!"). Més tard vam passar a la sala principal (Concert Hall) on el guia ens va explicar molts detalls sobre l'enginyeria acústica que havien fet servir per dissenyar-lo, els milisegons de retard, els mecanismes per reflectir el so a l'orquestra... Un disseny perfecte que permet escoltar un concert a 2000 persones a la vegada sense cap tipus d'amplificació!
També ens va explicar que, en aquella època (anys 60), molts matemàtics i enginyers es van trencar la closca per construir un edifici que sobre paper, era impossible! MEF a mà! Finalment, l'enginyer cap, una nit quan estaven a punt de fer-se enrere amb tot plegat, va trobar la solució: bàsicament és un lego reforçat amb cable d'acer per dins, com si fos un vaixell posat del dret i canviessiu la fusta pel "concrete" que en diuen aquí.

Després de fer milions de fotografies (em perdonareu que no hagi fet una selecció encara, estan gairebé totes a http://picasaweb.google.es/aklait22/) al port vaig decidir continuar el meu dia al Taronga Zoo, encara no havia vist els canguros, ni els koales! Sento dir que el Zoo de Barcelona, en comparació, vindria a ser la jaula del hamster de casa. Vaig saludar als canguros, als koales, a les serps, a les jirafes i a altres animals com veureu en les fotografies com el koala roig que no sabia ni que existia! Vaig veure un llangardaix que era tan gran com una persona i un dels meus animals preferits, el lleopard de les neus de Mongolia!

Donat que se'm va acabar la bateria i la memòria (veureu per què) vaig tornar a l'hotel a reposar forces, bateria i memòria i per la nit vaig sortir per Kings Cross i Oxford St.

Canberra, ACT

Ja és dia 4 i ara torno cap a Sydney. Ja en tinc ganes de tornar a passejar pel port i visitar la Opera House...

Canberra ha estat una visita sobretot cultural, he après un munt de coses sobre la cultura i la història australianes. He visitat el Parlament, el Tribunal Superior de Justicia, la Biblioteca Nacional, el Museu Nacional d'Austràlia, la Galeria Nacional...

Les entrades són gairebé sempre gratuïtes i sempre que he pogut, m'he apuntat als tours que organitzen... Lo millor de Canberra són les vistes, el llac, els boscos... Ahir vaig llogar una bicicleta d'aquí del alberg i vaig anar a donar un tomb amb la bicicleta... Hi ha més carril bici que en tota Barcelona i estem parlant d'una ciutat de 400.000 habitants on el trànsit del centre és menor que el de Tàrrega...

Vam pujar, amb la meva amiga Ruwanthie (aviat penjaré alguna fotografia, I promise) a la Telstra Tower (vindria a ser com la torre de Collserola però és més alta) i vaig quedar bocabadat de les vistes sobre la ciutat...

La ciutat és bastant cara però he sobreviscut bastant bé gràcies als meus amics els xinesos que, no sé encara ben bé com, sempre estan a tot arreu...

L'anglès australià és fàcil d'entendre, s'assembla més al britànic que a l'americà i tenen coses molt curioses com per exemple diuen again forçant la "i" o diuen consume fent la "s" com una "sh". De totes formes, la barreja d'accents és impressionant i és molt fàcil fer-se entendre sobretot perquè sempre estan disposats a ajudar-te, inclús quan no ho has demanat... Em va venir una noia, yo to' perdío mirando el mapa, i em diu "You look lost, aren't ya?"... Hahaha, "Yep, you got me!"... De seguida em va indicar on estava i quin era el meu camí...

La Universitat Nacional d'Austràlia (ANU) és un Campus que vindria a ser com 20 vegades el nostre petit Campus Nord amb un riu propi, carrers, interminables edificis, parcs...

Se m'acaba el temps (3 EUR/hora) així que desitjar molta sort a aquells que presenten projectes! Ja tinc ganes d'arribar a NZ i explicar-vos coses sobre el meu Campus! Petons!