dissabte, 28 de juny del 2008

Talofa, Samoa


Upolu és l’illa més habitada de les 2 illes principals de Samoa. Vam sortir de l’aeroport de Auckland a la 1.00 am de la nit del dia 28 i vam arribar a Apia a les 6.00 am del dia 27! El pilot, tot content, va anunciar que tornàvem a estar en divendres! Això és degut a que Samoa es troba a l’altra banda de la “dayline”. Un australià que ja ha estat a l’altra illa, la de Savai’i on anirem dilluns, ens ha comentat que el punt de més a l’oest de l’illa, és l’únic lloc del món on pots mirar físicament el demà...

Si això no és el paradís, poc li falta. Pels que vau anar a Cuba amb mi, us recordareu de la preciosa platja de “Las Sirenas” a Cayo Largo, doncs aquí la costa de l’illa d’Upolu és un continu de platges com aquella. La temperatura mitjana de la capital és de 29ºC i la humitat ronda el 90% la majoria del dia, excepte quan plou que es dispara. Estem en l’estació seca però les “tropical thunderstoms and showers” donen la tabarra de tant en tant durant el dia. Són intermitens i molt intenses. Però la gent ja hi està acostumada. Una costum que m’ha cridat l’atenció, en la qual no havia pensat, és... On estendríeu la roba en un país on el clima canvia cada 10 minuts? Molt bé, a sota la casa!

Aquesta és la vista des del jardí del preciòs B&B “Princess Tui Inn” on ens allotgem. La gent és extremadament amable i el porta una família mig hawaiiana-samoana. Les semblances amb les diferents illes i cultures del Pacífic són evidents però si per alguna cosa destaca Samoa és per la profunditat de les arrels de la seva gent. Independents de NZ des del 1962, i havent estat també una colònia germana, Samoa conserva molt bé, millor que alguns dels seus veïns com Tonga o Fiji, les seves tradicions i costums ancestrals com ara les fales (construccions típiques fetes amb palmera) o les lava-lava's (faldilles unisex que constitueixen el vestit tradicional). “The Samoan way” es resumeix en l’emblema nacional “Take it easy”. Els 170.000 habitants parlen samoà i anglès. Apia té una única Universitat (en la qual ja he aplicat per fer el doctorat...) però la majoria de la gent es dedica a l’agricultura de subsistència i al turisme i no té educació superior. L’illa afronta ara una profunda crisis i un desenvolupament lent que està fent malbé molts dels recursos naturals de l’illa. Tot i això, Samoa està considerat com el país de la Polinèsia on millor es tracta el medi ambient.

Una mica d’activitats. Ahir vam anar a un espectacle de nit on vam poder gaudir de les diferents danses de la Polinèsia, del “Hula” a les més exòtiques i mogudes danses amb foc de Tonga o Samoa. És curiós de saber que molts dels espectacles de danses pacífiques de Hawai’i, segons ens han dit, són interpretats, de fet, per gent de Samoa, ja que són excel·lents ballarins. Quan pugi els vídeos, podreu jutjar per vosaltres mateixos...

Aquest matí hem anat a la “Marine Reserve” a 10 minuts d’aquí i als mercats d’Apia. Els mercats m’han recordat als de la nerviosa i humida Bangkok. La reserva marina d’Apia conté una extensió immensa de coralls i peixos tropicals de tots els colors imaginables. Ha estat un dia fantàstic, amb peixos de color, coralls de totes les formes i colors... Tres hores d’intens “snorkeling” amb vistes a una illa perduda i descaradament verda com les de la sèrie “Lost”.
Com ja és habitual, mil i una històries sobre l’origen de les seves gents, tot i que la que sembla que té més força és la que situa la procedència en Àsia oriental i les Filipines.

Els preus locals són rídiculs i per demà hem llogat un taxi per tot el dia per una quantitat irrisòria quan es converteix al super-euro... Una de les meves millors amigues estaria encantada de viure aquí només pels preus de les coses, hahaha. Per exemple, una coca-cola freda, 40 cèntims, un àpat a base de pollastre, coco i plàtan amb tora (patata local), no arriba als 2 euros. Esperem poder visitar la meitat oriental de l’illa on podrem veure més platges precioses i impresionants salts d’aigua en mig de la “tropical rainforest”. Us deixo aquí perquè l’única cosa que no és precisament barata és Internet (6 eur/hora). Podeu trucar-me al meu nou numero de Samoa +06857595194. Una abraçada des de la càlida i paradisíaca Samoa!

dijous, 19 de juny del 2008

The NZ human touch



Hi ha una cosa que fa dies que vull explicar sobre les maneres i costums neozelandeses. Ho he intentat resumir en dos paraules en la capçalera: human touch.

La foto també intenta resumir aquest sentiment que trobes gairebé a tot arreu i que es dóna perquè les condicions són adequades. Intento explicar-me. Nova Zelanda és un país relativament petit quant a població i això fa que es valori molt el servei al client. Com a conseqüència, els negocis i les empreses esperen que els clients es queixin i la gent normalment es queixa. De qualsevol cosa, quan estàs descontent en aquest país has de queixar-te perquè senzillament és el que s'espera de tu. Alguns pensareu que és el país perfecte per a una persona com jo...

Les normes i les condicions, o com en diuen aquí, the fine print, estan perquè han de ser-hi però sempre tens dret, i s'espera que expressis, el teu descontent amb tot allò que no t'agrada. Això produeix una cadena de retro-alimentació excel·lent de cara al màrqueting i relació client-empresa. En un país petit com aquest, el tracte, inclús amb les grans empreses, sempre és personal, sempre hi ha el factor humà, cosa que s'agraeix infinitament en la nostra era digital. Un altre exemple: On s'ha vist que la Universitat es gasti un dineral per desitjar bona sort als exàmens dels seus alumnes?

Ara que Europa sembla girar cap a la dreta quant a condicions laborals, és un luxe poder dir que els neozelandesos, en la gran majoria, sempre intenten tractar-te de persona a persona i estan disposats a fer una excepció per a tu entenent l'ésser humà més com a persona i menys com a recurs.

Aquesta nit marxem a visitar la vertadera Polinèsia, el petit país de Samoa. Cinc hores d'avió des d'Auckland ens permetrant (a la Yuko, la Claire, en Kristian i a mi) submergir-nos en les precioses platges cristal·lines d'Upolu o endinsar-nos en l'espesa selva tropical de Savai'i explorant salts d'aigua i repel·lint els mosquits de Jurassic Park... Ja tinc ganes de veure amb els meus propis ulls alguna de les històries del capità Cook en aquestes illes! Durant aquestos dies podeu fer servir el meu número espanyol. Fins aviat!

dimarts, 3 de juny del 2008

Absolutely fabulous

Avui hem anat al teatre! De segur que coneixeu el film australià Priscilla, Queen of the Desert. Poques vegades es fa una adaptació d'una pel·lícula a una obra de teatre i aquest musical és una d'aquestes rares excepcions. El preu de l'entrada d'estudiant ($90) ha estat una de les millors despeses de l'any. Es tracta d'un espectacle excepcional, el públic ha acabat ballant 'I Will Survive' amb els personatges!

I l'ambient i l'edifici en sí, The Civic, emblemàtics a Auckland, tampoc han estat cap decepció. Les més de 2 hores i mitja que dura el musical no es fan en cap moment avorrides o pesades. La posada en escena està molt cuidada i les cançons i adaptacions de la direcció a Nova Zelanda són intel·ligentment divertides. Espero que algun dia portin l'espectacle a Europa perquè ha estat dels millors que he vist mai, s'han guanyat la meva completa admiració! No puc estar més convençut quan dic que aquest espectacle arrasaria a la capital comtal...

Hem dedicat l'inter-mig per beure un daiquirí de gerds en una copa de cocktail que canviava de colors! How cool is that!