dijous, 19 de juny del 2008

The NZ human touch



Hi ha una cosa que fa dies que vull explicar sobre les maneres i costums neozelandeses. Ho he intentat resumir en dos paraules en la capçalera: human touch.

La foto també intenta resumir aquest sentiment que trobes gairebé a tot arreu i que es dóna perquè les condicions són adequades. Intento explicar-me. Nova Zelanda és un país relativament petit quant a població i això fa que es valori molt el servei al client. Com a conseqüència, els negocis i les empreses esperen que els clients es queixin i la gent normalment es queixa. De qualsevol cosa, quan estàs descontent en aquest país has de queixar-te perquè senzillament és el que s'espera de tu. Alguns pensareu que és el país perfecte per a una persona com jo...

Les normes i les condicions, o com en diuen aquí, the fine print, estan perquè han de ser-hi però sempre tens dret, i s'espera que expressis, el teu descontent amb tot allò que no t'agrada. Això produeix una cadena de retro-alimentació excel·lent de cara al màrqueting i relació client-empresa. En un país petit com aquest, el tracte, inclús amb les grans empreses, sempre és personal, sempre hi ha el factor humà, cosa que s'agraeix infinitament en la nostra era digital. Un altre exemple: On s'ha vist que la Universitat es gasti un dineral per desitjar bona sort als exàmens dels seus alumnes?

Ara que Europa sembla girar cap a la dreta quant a condicions laborals, és un luxe poder dir que els neozelandesos, en la gran majoria, sempre intenten tractar-te de persona a persona i estan disposats a fer una excepció per a tu entenent l'ésser humà més com a persona i menys com a recurs.

Aquesta nit marxem a visitar la vertadera Polinèsia, el petit país de Samoa. Cinc hores d'avió des d'Auckland ens permetrant (a la Yuko, la Claire, en Kristian i a mi) submergir-nos en les precioses platges cristal·lines d'Upolu o endinsar-nos en l'espesa selva tropical de Savai'i explorant salts d'aigua i repel·lint els mosquits de Jurassic Park... Ja tinc ganes de veure amb els meus propis ulls alguna de les històries del capità Cook en aquestes illes! Durant aquestos dies podeu fer servir el meu número espanyol. Fins aviat!