Blues vs Hurricanes

No podia faltar un partit de rugby (la meva vista no em permet escriure la correctíssima forma catalana rugbi), l'esport nacional d'aquest país! És com anar al circ, es tracta de tirar la gent al terra i prendre'ls la pilota... Si em sentissin per aquí, segur que m'estoven!

Podeu veure les fotos a l'enllaç, va ser un partit emocionant perquè fins al final no es va decidir el guanyador. Jugaven els de Auckland (Blues) contra els de Wellington (Hurricanes) i tot i que ningú donava un duro pels primers al final van resultar ser els vencedors!

Auckland no està pensada per al desplaçament massiu de persones. Són pocs i estan tots desperdigats i la xarxa de transport públic no és precisament una meravella... Tot i que el camp no alberga més de 20.000 seients, la tornada va ser caòtica i vam acabar caminant fins a la Residència, sopant, de camí, kimchi en un coreà (amb la Yuko en la foto).



Al dia següent, vaig anar a veure un partit de touch game que és una variant més light de rugby. En el rugby està gairebé tot permès a l'hora d'atacar o abordar el contrincant. En canvi, en el touch game es tracta de jugar a rugby sense fer mal a ningú i quan vénen a per tu i et toquen, has de passar la pilota-meló. En altres paraules, i segons altres veus, és com agafar el rugby i treure-li la part divertida... Al abordaje!

Comença a fer més fred (mai per sota dels 10ºC) i la pluja pica fort de tant en tant, però de manera concentrada al matí o a la nit. No obstant, una de les grans avantatges d'aquest clima és que estaré esquiant en ple mes de juliol! Tot just he comprat els vols, anem a Queenstown, capital mundial de l'esport d'aventura i un dels millors indrets del món per practicar l'esquí! Tanco aquí perquè la resta és freaky. Una abraçada!

• La nota freaky

Més curiositats d'aquest petit país. L'altre dia en el supermercat vaig veure una cosa ben curiosa, pots fer-te el compte tu mateix, ho anomenen self-checkout. Vas passant els aliments pel llapis òptic i els diposites en una balança al costat, la màquina fa els càlculs i, si has comprat alcohol, espera l'autorització d'algun dels empleats. Si el pes quadra amb el que dius haver comprat, continues amb el pagament... Increïble!

• La nota telequil
  

No us creureu que la companyia nacional, Telcom, fa servir Qualcomm CDMA (traieu la pols als apunts de SisTel)! Em vaig quedar a quadres, especialment perquè fa 10 anys que fan servir CDMA! I el millor de tot, és que ara es canviaran a GSM/UMTS per poder competir amb Vodafone! Realment, això és el món al revés... Un altra cosa que he descobert és que aquí tenen molts problemes amb el que anomenem the last mile. Auckland és tan extens que si no estàs ben bé al centre o pots tirar de la fibra, les velocitats (tot just ara es comença a estendre el ADSL2/2+) són ridícules. El govern (les eleccions estan al caure) ha promès inversions milionàries per fibrar el país, mai millor dit!

The pod crawl

De Pod Crawl

Aquest cap de setmana ha estat intens, intens quant a festa! :-P
Si cliqueu en la fotografia podreu veure'n més. En les plantes senior 11 i 12 de la Residència hi ha 5 pods. Aquest divendres cada pod havia d'escollir un tema i preparar begudes, menjar, decorar el pod i disfressar-se. Com podreu comprovar, en Foong, en David, en Huáng i jo vam triar el tema 'Polinèsia', vam preparar begudes de coco i llima i ens vam disfressar de Pacific Islanders. Disclaimer: Some of the pictures above might not be suitable for all audiences (R18).

Tinc noves! A finals de juny, juntament amb tres més de la Residència, ens anem a Samoa i podrem comprovar lo lluny que estàvem de la realitat en la nostra petita festa! Samoa és un país preciós situat al bell mig de l'Oceà Pacífic. En un principi, volíem anar a Fiji però ens van advertir que era molt turístic i que estava ple d'americans així que al final hem optat per Samoa, està una mica més lluny (5 hores de vol) però ens han garantit que serà una experiència molt més real. Ja en tinc ganes!

El cap de setmana no es va acabar el divendres a la nit. El dissabte a la nit, ja una mica més recuperats de totes les maleses de la nit anterior, ens van convidar a una festa en un apartament d'un noi del Brasil que es dedica a anar estudiant (no sé ben bé el què) d'universitat en universitat per tot el món... Vaig poder parlar una mica d'espanyol! La festa, amb molta gent europea, es va anar animant i el brasiler va treure una càmera de vídeo professional and started shooting! Encara no he vist la cinta però ja m'han dit que el seu valor en el mercat negre és incalculable... :-) Cap a mitja nit, vam deixar l'apartament i vam dirigir-nos a la zona del port on vam acabar ballant cançons dels anys 70 i 80 en un pub irlandès till they kicked us out.

Tinc una habitació nova! És immensa i tinc unes postes de sol des de la finestra immillorables. Fàcilment hi caben 4 persones més així que a veure si algú s'anima i ve a veure'm! Un petó molt fort per a la meva Marion, recupera't molt aviat!