Els trens d'alta velocitat són una passada. La sèrie nova N700 és tan ràpida i tan estable que fan que el tràfic aeri entre les dues ciutats més grans del Japó ---Osaka i Tokyo--- hagi disminuït considerablement en els últims anys. Els preus però són força alts (no amb el passi de tren que us vaig comentar), lleugerament més econòmic que l'avió però i amb el valor afegit de contaminar 10 vegades menys. En comparació amb els nous trens AVE d'Espanya, he de dir, no obstant, que no hi ha gaire diferència. Potser que el temps d'aturada en les estacions és aproximadament 30 segons i que tothom sap perfectament on pararà el seu cotxe gràcies a les indicacions que hi ha al terra de les andanes. Ordenat, net, puntual i eficient, sinònim de japonès...
Prou de tecnologia, el meu esperit enginyeril em despista en aquest país. Passem per Tokyo i continuem baixant en direcció sud. Per passar a l'illa de Shikoku (四国), els japonesos han construït ponts llarguíssims i increïbles que connecten l'illa com si fos una part mes del territori. Ara bé, per exemple, per anar de Imabari ---la ciutat on amablement la Akiko ens acull a casa seva--- fins a Hiroshima (dues hores de cotxe), els peatges dels ponts de suspensió ens costen més de 10,000 yens, aproximadament uns 100 euros. Així que prou de queixar-se dels peatges a Catalunya...
La gasolina està un poc més barata que a Espanya, força més que a NZ. En aquesta part del país no hi ha gaires estrangers així que la gent té el nas més llarg i és més curiosa quan et mira. Per mirades, les que et repassen quan vas als banys públics, els tradicionalment anomenats Onsen. Els banys termals tradicionals són tota una experiència, per provar-ho deixeu-me recomanar-vos el més antic del Japó --- inspiració d'una de les pel•lícules de Miyazaki---, el Dogo Onsen (道後温泉) a Matsuyama. Entres, et descalces. Deses les sabates, prens una tovallola de mans i passes al vestuari. Tothom està nu així que tu també et desvesteixes. Quatre nois joves japonesos se'ns queden mirant. En japonès i mig rient volen veure si realment la llegenda urbana de que els forasters la tenim més gran és veritat...
Un cop en els banys, l'aigua brolla calenta, a més de 45 C. No t'hi pots capbussar directament, has de passar pel ritual de netejar-te de cap a peus en un tamboret i una dutxa abans de mullar-te. Evidentment, les fotografies estan prohibides així que us ho podeu imaginar com al Doraemon. De fet, aquests dies estic recordant molts episodis anime ja que descriuen escenes del dia a dia com aquesta.
Hiroshima és una ciutat verda i agradable. Bastant més que la típica ciutat japonesa d'aquesta mida. Si no ho sabessis, no diries mai que aquí, l'any 1945 (a l'hora en què es va parar el rellotge), va quedar reduïda a cendres després que els americans llencessin la primera bomba atòmica. El Museu de la Pau (広島平和記念資料館) recull els fets històrics així com els testimonis dels supervivents ---posa la pell de gallina pensar com d'inhumans som els humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada