Southern Spain y olé!

Ja ha passat el Nadal, aquest any tota la família a Can Pica. Se’m fa estrany sentir gent parlant en català o en castellà però el meu cervell m’ho agraeix, és més descansat. El menjar també s’agraeix ---tot i els bons costums mediterranis de NZ, no és el mateix. Gairebé ploro en tastar el pernil salat, això que ja havia provat el pseudo-prosciuto que fan a Austràlia.

Pocs dies per acomodar-se i ja tornem a estar en ruta. El 27 vam volar cap a la ciutat més famosa d’Andalusia. Sevilla és preciós i s’ha de veure, però és un timo constant. Sembla que et fotin els calers i el pèl a cada cantonada, però què hi farem, s’ha de veure. La meva segona visita a la capital es va tornar interessant cap al final, quan després de visitar els punts d’interès turístic de rigor, vam llogar un cotxe per anar a dos llocs molt interessants i altament recomanables: la Cartuja de Sevilla (no el monestir, sinó la fàbrica situada a menys de 30 min de la ciutat) i la central solar de concentració de Sanlúcar la Mayor.

De Southern Spain

Demanant-ho amb antelació, pots demanar una visita guiada a la fàbrica i realment val la pena. Dues hores d’explicació d’història i de tecnologia per conèixer de prop com es fabriquen la famosa i duradora vaixella de “La Cartuja”. A més, descompte de Nadal al sac per fer contenta a la mare.

La central solar de concentració, com veureu a les fotos, sembla un experiment d’una pel•lícula d’extraterrestres. Els rajos de sol es concentren en mig de l’aire com per art de màgia i eleven la temperatura de l’aigua fins a 360 C. Un espectacle que s’ha de veure. Està en construcció una segona planta germana que en combinació amb la primera donarà llum a tota la ciutat de Sevilla. Projectes similars per part de la mateixa empresa tenen lloc a Las Vegas. De fet, la connexió amb Estats Units és anecdòtica per a mi també, donat que va ser en el Museu de Ciència d’Història Natural (veure entrada de NY) on vaig descobrir de l’existència d’aquesta central. Així que ja sabeu, llogueu un Kia per 25 EUR al dia i escapeu-vos de la Macarena i la Giralda, això sí, quan hagueu vist un bon “tablao”.



AVE a Córdoba. Escassos 45 minuts. L’alberg de Córdoba és senzillament el millor d’Espanya. Situat al centre amb habitacions dobles amb bany per una misèria la nit, no cal que us ho penseu ni dos minuts si busqueu allotjament en aquesta ciutat tan bonica i tan especial. A diferència de Sevilla, Córdoba sí que és agradable quant a gent i costums. El pèl no et cau tant en aquesta ciutat, especialment si surts de tapes o a passejar per museus i atraccions. La riquesa cultural de la ciutat és immensa i és difícilment comparable a l’oferta d’altres ciutats espanyoles. La convivència de les tres cultures hebrea, musulmana i cristiana han dotat a aquesta ciutat d’un patrimoni excepcional, sent-ne la seva Mesquita el principal exemple d’aquest desenvolupament històric multi-cultural. Truco del almendruco: si aneu abans de les 10, l’entrada és gratis, així que no sigueu mandrosos i lleveu-vos aviat.

El destí va fer que passéssim la nit de cap d’any en aquesta ciutat. Després d’haver-nos informat de com s’ho munta la gent d’allà, vam anar a petar a la plaça de las Tendillas.



No deixeu de tastar la gastronomia de la zona, incloent-hi el típic entrepà de calamars, els delicats encenalls de pernil ibèric de bellota i el “salmorejo”. Qui ha dit que el pa amb tomàquet és un invent català? Aquí a Andalusia també existeix i des de fa temps...

El tercer pilar del sud és sens dubte el destí turístic número u d’Espanya. Granada és a tan sols dues hores en tren de Córdoba, tot i que encara no hi ha enllaç d’alta velocitat donada l’abrupta orografia. Assegureu-vos que heu reservat amb antelació l’entrada a la magnífica i única en el món Alhambra i als Jardins Nazaríes, que són part del mateix complex.



Sopar amb vistes sobre l’Alhambra de nit en un dels múltiples restaurants que es troben en la zona de San Nicolás (Albayzín) és un regal pels sentits (recomanat). No deixeu tampoc de tastar el vi local. La cavalcada de Reis a Granada també va estar molt animada i el dia 6 ja volàvem de tornada cap a Barcelona.