I Love New York, The Poconos and New Jersey

De New York

El vol de SF a Philadelphia (escriure-ho amb efa em faria molt mal a la vista) es fa llarg com un dia sense pa. El servei de ambdós companyies, American Airlines i US Airways, és pèssim. És d’esperar, un vol domèstic en un país on un dòlar val més que el teu cap. L’aeroport de Philadelphia és caòtic i regna la desinformació, el desordre i la brutícia. Ja no queda res d’aquelles remembrances europees que trobava en SF, això ja és Amèrica de nou. Sort que no ens hi quedem gaire estona, just ens vénen a buscar per anar al nord, a les muntanyes dels Poconos on els meus amics, Karen i Paul hi tenen una caseta. Fa 7 anys que no els veig, OMG!

El rencontre, entre neu i fred, és emotiu. Ens acullen a casa seva per uns dies, després prenem el tren cap a NY. Nova York els dies abans de Nadal és com un eixam d’abelles, passejar per la cinquena avinguda és com el metro de Barcelona en hora punta. Tot està decorat i fa un fred que pela. Prediuen neu. Estem allotjats en un apartament al costat de Central Park. La ciutat batega amb molta força aquests dies i més especialment, en cap de setmana. Tothom fa les últimes compres i els turistes acaben d’omplir la ciutat. El skyline de la ciutat ja no és el que era quan hi vaig estar l’any 2001, on hi havia les torres, ara hi ha un soc de cement on s’hi està construint un dels edificis més alts del món.



Gràcies a déu que NY es pot fer a peu i amb metro. Tot i que el metro és vell, brut i lent, ens permet passejar-nos còmodament per Manhattan amunt i avall. Visitem el Museu Nacional de la Història Natural, Times Square, Broadway, Central Park, Wall St... Aquesta és la ciutat del dòlar, de la “Beautiful Dirty Rich People”. Es veu al carrer, a les tendes, el dòlar és el vapor que fa moure la ciutat i escapa fins i tot de les finestres i soterranis més obscurs de la ciutat. Aquesta és una cara de la moneda, la ciutat de negocis, i l’altra, la que dóna un sentiment més humà i cosmopolita a la ciutat, és l’oferta cultural de la ciutat, la de “I Love New York”. Negocis i oci fan de Nova York una ciutat molt desitjada. És negoci la negació d’oci? Hòstia, com estàs avui, Pau.

Tornem a Philadelphia, a la petita població de Buena Vista, on ens acullen de nou la Karen i en Paul. Al dia següent torno a Barcelona. Ha passat gairebé un any des que vaig marxar del país i tinc moltes sensacions estranyes en tornar-hi. El fet de tenir ja un bitllet de tornada a NZ fa que vegi el meu país, gairebé amb ulls de turista. És hora de visitar als meus amics i família, fer interminables gestions burocràtiques i tornar a dormir al meu llit per uns dies. Acariciar el gat i emprenyar a ma germana, com els vells temps.