Dos dies a Auckland per fer la colada i re-empaquetar l'equipatge per volar amb Qantas a la capital mundial dels esports de risc i aventura. Un no s'adona de la llargada de NZ fins que no comprova que de punta a punta són gairebé 150 minuts de vol. Com m'agrada que sempre t'ofereixin una copa de vi de manera gratuïta. No hi ha business class en cap vol domèstic a Nova Zelanda, però tothom té dret a una copa de vi. Curiós.
L'aterratge més perillós del Pacífic Sur són tres voltes de rellotge en una espiral assassina en la vall que envolta Queenstown. La pista d'aterratge no sembla que sigui més llarga de la que necessitaria una, de les moltes, cabres derrapant. Idioma oficial, el japonès. No és d'estranyar la fascinació que desperta aquest lloc tan idíl·lic, envoltat de muntanyes, llacs i neu per esquiar.
L'hotel és fantàstic, els apartaments són luxosos i nous. Els meus companys d'esquí, aquest cop tots locals, us els presento (d'esquerra a dreta): en Simon (enginyer de sistemes), en Tim (informàtic i organista) i en Kane (doctorand en Psicologia de l'Aprenentatge). Les pistes d'esquí són petites però les vistes són espectaculars. Coronet Peak la millor, el passi Twilight permet esquiar fins a les 9 de la nit. A partir de les 4.30pm s'engeguen les llums i pots continuar esquiant. Per primera vegada des de febrer, em trobo amb uns espanyols, ja pensava que no passaria mai això! A l'estiu treballen aquí o a Amèrica del Sud.
L'oferta per trencar-se un genoll o obrir-se el cap no acaba en esquiar a les fosques. Queenstown reuneix tots els esports d'aventura haguts i per haver. Des del bungee o el skydiving fins a l'espeleologia o el free-style off-piste heli-ski on et pugen amb helicòpter fins allà on vulguis ser enterrat, et llencen i intentes esquiar la muntanya. Si no t'has mort en un primer intent, sempre pots tornar-ho a provar.
Pugem amb el Skyline per sopar, buffet lliure, amb la posta de Sol sobre aquest petit poble vora d'un llac que "respira". La llegenda maori del llac Wakatipu diu que hi viu un monstre quin batec del cor fa pujar i baixar el nivell de l'aigua uns 12 cm cada 5 minuts. Els científics associen aquesta "respiració" als canvis en la pressió atmosfèrica.
Després de 4 intensos dies d'esquí i un tradicional kiwi pub crawl, on et passegen per tots els baretos de la ciutat i coneixes a tots els turistes àvids d'alcohol i d'estranys comportaments humans d'altes hores de la matinada, deixem els Southern Lakes per dirigir-nos a Central Otago. Exquisits formatges i vins Pinot Noir i Gris d'alta qualitat. The Big Picture és una parada obligada pels amans del vi. Hi allotgen una aroma-room on abans de la classe de tast de vi, has de memoritzar els 42 aromes que es poden trobar en aquesta varietat. Bite me.
Camí a Dunedin, la Edinburgh de l'hemisferi sur, fem diverses parades per observar la salvatge naturalesa i paisatges de l'illa del Sur. Nuggets Point té un far i també s'hi poden veure morses i pingüins.
Dunedin té el privilegi o la desgràcia de tenir el carrer més empinat del món, Baldwin Street, amb un pendent del 35%. Em quedo amb ganes de veure'n molt més de l'illa del sur... una altra vegada serà. De fet, d'aquí tres setmanes hi tornaré amb els meus pares. Abans de tancar, us faig saber que ja funciona el meu nou domini:
Que a falta de temps per editar-hi contingut nou, de moment redirigeix a aquest blog. Per cert ja seria hora que felicités als nous enginyers de la UPC: en Jordi, la Rosa i la Ginie. Felicitats pels seus nous i lluents PFCs! Jo també acabaré algun dia però a aquest ritme podria ser en un altre quinquenni... :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada