La Nouvelle Calédonie, un paradís tacat per la mà francesa

Ja era hora que escrivís una mica sobre l’escapada a Nova Caledònia. Sento començar amb un títol tan negatiu però, amb l’excepció del formatge i la baguette, no veig res positiu a la invasió francesa d’aquest territori.

Nouméa és una ciutat de contrastos, pobra i bruta, on els francesos condueixen grans cotxes, importen tots els seus productes de la seva França natal (una bogeria en termes ecològics) i els revenen a preus d’or a turistes i locals. Tot i que és un país “en formació”, l’empremta francesa és tan forta que sembla ofegar la cultura i costums locals. No hi passeu més d’un dia a Nouméa, el que es tarda en passejar el centre i visitar el Centre Cultural Tjibaou, on hi trobareu el relat de la polèmica i difícil història recent del país, així com una mica més d'història sobre la gent local, els Kanak.

No obstant, les illes de NC són precioses i no tenen res d’envejar a les demés illes del Pacífic. Al contrari, l’especial flora les diferencia clarament i destaca, per exemple, a l’Illa dels Pins. Aquesta illa és difícil d’oblidar i els francesos ho saben – així que no espereu pagar menys de 30 euros per persona per déjeuner ou dîner. Una presa de pèl que queda compensada per la bellesa de les platges de corall blanc i transparents aigües que l’envolten. En especial, la Piscina Natural és un capritx de la natura que, per a mi, no té referent.

From Nouvelle Calédonie (Nouméa et Île des Pins)

(Exploreu més fotografies si en teniu ganes clicant al link de la fotografia)

Queda molt per explorar en els altres grups d’illes, i ara ja sabent evitar la capital i les francesades, i estant a només 3 hores de viatge, estalviaré per tornar a perdre’m entre els peixos tropicals i les platges de corall...