Taronga Zoo

Ahir i avui han estat dos dies molt intensos per aquest continent que cada vegada m'agrada més. Comencem per ahir...

Al matí vaig agafar el CityRail fins a Circular Quay. CityRail és el nom de la companyia de trens de Sydney. No hi ha metro, pero hi ha molts trens i actuen com a tal. Circular Quay vindria a ser com la parada de Drassanes però molt millorada... Des d'allà pots accedir a les fabuloses vistes del port de Sydney on destaquen per sobre de tot el famòs pont metàl·lic i la Opera House.

Vaig anar a la Opera House primer perquè m'havien dit que si anaves a primera hora podies fer el tour guiat i, amb una mica de sort, visitar les sales principals, i així va ser! El nostre guia ens va explicar la curiosa història d'aquest edifici dissenyat per un arquitecte danès. Pressupost AU$7 M i plaç de contrucció de 4 anys van acabar sent AU$102 M i 15 anys de contrucció... Us podeu imaginar les bofetades entre diferents governs que hi van haver i els canvis de disseny respecte a l'original. Entre tot aquest procés i degut a la pressió del govern de NSW, l'arquitecte va abandonar la direcció del projecte i es va refugiar casualment a la illa de Mallorca (com jo era l'únic espanyol al tour, vaig tenir un moment d'aquells en què sembla que tothom està esperant que diguis "Home, i tant, Mallorca!"). Més tard vam passar a la sala principal (Concert Hall) on el guia ens va explicar molts detalls sobre l'enginyeria acústica que havien fet servir per dissenyar-lo, els milisegons de retard, els mecanismes per reflectir el so a l'orquestra... Un disseny perfecte que permet escoltar un concert a 2000 persones a la vegada sense cap tipus d'amplificació!
També ens va explicar que, en aquella època (anys 60), molts matemàtics i enginyers es van trencar la closca per construir un edifici que sobre paper, era impossible! MEF a mà! Finalment, l'enginyer cap, una nit quan estaven a punt de fer-se enrere amb tot plegat, va trobar la solució: bàsicament és un lego reforçat amb cable d'acer per dins, com si fos un vaixell posat del dret i canviessiu la fusta pel "concrete" que en diuen aquí.

Després de fer milions de fotografies (em perdonareu que no hagi fet una selecció encara, estan gairebé totes a http://picasaweb.google.es/aklait22/) al port vaig decidir continuar el meu dia al Taronga Zoo, encara no havia vist els canguros, ni els koales! Sento dir que el Zoo de Barcelona, en comparació, vindria a ser la jaula del hamster de casa. Vaig saludar als canguros, als koales, a les serps, a les jirafes i a altres animals com veureu en les fotografies com el koala roig que no sabia ni que existia! Vaig veure un llangardaix que era tan gran com una persona i un dels meus animals preferits, el lleopard de les neus de Mongolia!

Donat que se'm va acabar la bateria i la memòria (veureu per què) vaig tornar a l'hotel a reposar forces, bateria i memòria i per la nit vaig sortir per Kings Cross i Oxford St.