The Blue Mountains

M'he llevat a les 6.45 per esmorzar i agafar el tren cap a Katoomba, una població a l'oest de Sydney que és el punt de partida de les excursions al Parc Nacional de les Montanyes Blaves. Es diuen així perquè estan immerses en una selva (Cool Rainforest) on predomina l'eucaliptus. Aquest arbre deixa anar un oli que barrejat amb l'aire dóna una tonalitat blava al paisatge com veureu en les fotografies.

La intenció era fer algun trosset de hiking però he acabat amb fang fins als genolls i caminant més de 6 hores amb un paisatge espectacular i un clima d'estiu suau. He trobat catalans i espanyols i uns quants enginys tecnològics com ara un trenet-cremallera que puja pendents de 52º (jo pensava que me la fotia) i un telefèric amb el terra transparent passant per sobre d'una cascada de més de 250m.

De tornada a Sydney he passat per una pastisseria del poble del costat (amb tanta caminata resulta que he anat a parar al poble del costat, anomenat Leura) i per una vegada en tot el viatge he comprat una pizza, un roll i un pastís de poma per AU$6.50! Estaven boníssims!

Dos hores de tren i tornem cap a Central. Ara que ja em conec la ciutat, demà toca deixar-la! És el meu últim dia a Austràlia i només tinc que desitjos de tornar a començar, és un continent sencer per explorar! Avui m'han explicat una ruta per visitar Austràlia que és molt interessant. Es tracta d'anar fins a Sud-Àfrica i d'allà saltar a Perth (extrem occidental). La pròxima vegada tocarà visitar Melbourne, Perth i Darwin!

Demà és el gran dia, demà salto a Nova Zelanda i m'instal·laré a la meva nova habitació amb balconet. M'han dit, la gent de per aquí, que Auckland és preciòs i ja tinc ganes de veure el que serà casa meva durant els pròxims nou mesos. Jo només faig que escriure i espero més comentaris i correus!! Gent rancia!! És conya, no us talleu a preguntar coses, enfotre-se'n de mi (això es pot escriure? hahaha), de les meves fotos o qualsevol altra cosa! Com diuen aquí... "NO WORRIES!". Cada dia que passa els entenc millor l'anglès i cada dia que passa (more and more) me n'adono de que no el parlaré mai bé... Petons!

Taronga Zoo

Ahir i avui han estat dos dies molt intensos per aquest continent que cada vegada m'agrada més. Comencem per ahir...

Al matí vaig agafar el CityRail fins a Circular Quay. CityRail és el nom de la companyia de trens de Sydney. No hi ha metro, pero hi ha molts trens i actuen com a tal. Circular Quay vindria a ser com la parada de Drassanes però molt millorada... Des d'allà pots accedir a les fabuloses vistes del port de Sydney on destaquen per sobre de tot el famòs pont metàl·lic i la Opera House.

Vaig anar a la Opera House primer perquè m'havien dit que si anaves a primera hora podies fer el tour guiat i, amb una mica de sort, visitar les sales principals, i així va ser! El nostre guia ens va explicar la curiosa història d'aquest edifici dissenyat per un arquitecte danès. Pressupost AU$7 M i plaç de contrucció de 4 anys van acabar sent AU$102 M i 15 anys de contrucció... Us podeu imaginar les bofetades entre diferents governs que hi van haver i els canvis de disseny respecte a l'original. Entre tot aquest procés i degut a la pressió del govern de NSW, l'arquitecte va abandonar la direcció del projecte i es va refugiar casualment a la illa de Mallorca (com jo era l'únic espanyol al tour, vaig tenir un moment d'aquells en què sembla que tothom està esperant que diguis "Home, i tant, Mallorca!"). Més tard vam passar a la sala principal (Concert Hall) on el guia ens va explicar molts detalls sobre l'enginyeria acústica que havien fet servir per dissenyar-lo, els milisegons de retard, els mecanismes per reflectir el so a l'orquestra... Un disseny perfecte que permet escoltar un concert a 2000 persones a la vegada sense cap tipus d'amplificació!
També ens va explicar que, en aquella època (anys 60), molts matemàtics i enginyers es van trencar la closca per construir un edifici que sobre paper, era impossible! MEF a mà! Finalment, l'enginyer cap, una nit quan estaven a punt de fer-se enrere amb tot plegat, va trobar la solució: bàsicament és un lego reforçat amb cable d'acer per dins, com si fos un vaixell posat del dret i canviessiu la fusta pel "concrete" que en diuen aquí.

Després de fer milions de fotografies (em perdonareu que no hagi fet una selecció encara, estan gairebé totes a http://picasaweb.google.es/aklait22/) al port vaig decidir continuar el meu dia al Taronga Zoo, encara no havia vist els canguros, ni els koales! Sento dir que el Zoo de Barcelona, en comparació, vindria a ser la jaula del hamster de casa. Vaig saludar als canguros, als koales, a les serps, a les jirafes i a altres animals com veureu en les fotografies com el koala roig que no sabia ni que existia! Vaig veure un llangardaix que era tan gran com una persona i un dels meus animals preferits, el lleopard de les neus de Mongolia!

Donat que se'm va acabar la bateria i la memòria (veureu per què) vaig tornar a l'hotel a reposar forces, bateria i memòria i per la nit vaig sortir per Kings Cross i Oxford St.

Canberra, ACT

Ja és dia 4 i ara torno cap a Sydney. Ja en tinc ganes de tornar a passejar pel port i visitar la Opera House...

Canberra ha estat una visita sobretot cultural, he après un munt de coses sobre la cultura i la història australianes. He visitat el Parlament, el Tribunal Superior de Justicia, la Biblioteca Nacional, el Museu Nacional d'Austràlia, la Galeria Nacional...

Les entrades són gairebé sempre gratuïtes i sempre que he pogut, m'he apuntat als tours que organitzen... Lo millor de Canberra són les vistes, el llac, els boscos... Ahir vaig llogar una bicicleta d'aquí del alberg i vaig anar a donar un tomb amb la bicicleta... Hi ha més carril bici que en tota Barcelona i estem parlant d'una ciutat de 400.000 habitants on el trànsit del centre és menor que el de Tàrrega...

Vam pujar, amb la meva amiga Ruwanthie (aviat penjaré alguna fotografia, I promise) a la Telstra Tower (vindria a ser com la torre de Collserola però és més alta) i vaig quedar bocabadat de les vistes sobre la ciutat...

La ciutat és bastant cara però he sobreviscut bastant bé gràcies als meus amics els xinesos que, no sé encara ben bé com, sempre estan a tot arreu...

L'anglès australià és fàcil d'entendre, s'assembla més al britànic que a l'americà i tenen coses molt curioses com per exemple diuen again forçant la "i" o diuen consume fent la "s" com una "sh". De totes formes, la barreja d'accents és impressionant i és molt fàcil fer-se entendre sobretot perquè sempre estan disposats a ajudar-te, inclús quan no ho has demanat... Em va venir una noia, yo to' perdío mirando el mapa, i em diu "You look lost, aren't ya?"... Hahaha, "Yep, you got me!"... De seguida em va indicar on estava i quin era el meu camí...

La Universitat Nacional d'Austràlia (ANU) és un Campus que vindria a ser com 20 vegades el nostre petit Campus Nord amb un riu propi, carrers, interminables edificis, parcs...

Se m'acaba el temps (3 EUR/hora) així que desitjar molta sort a aquells que presenten projectes! Ja tinc ganes d'arribar a NZ i explicar-vos coses sobre el meu Campus! Petons!

Australia

Hola, hola! Ahir va ser un dia magnific (perdoneu els accents, estic amb un teclat australia) passejant pels carrers i l'espectacular port de Sydney... Crec que no havia vist mai una manera tan bonica d'obrir-se al mar...

Quan hi torni, el dia 4, intentare pujar alguna fotografia... pero aixo no es Singapur, aqui Internet va carissim...

Ara mateix estic a Canberra, hi he volat aquest mati i mhe trobat amb la meva amiga Ruwanthie qui amablement ha estat acompanyant-me tot el dia... Hem vist el Parlament Australia (l'edifici vell i nou) i una mica la ciutat que es molt verda, tranquil.la, de clima continental, i una mica artificial... Com no es posaven d'acord entre Melbourne (Victoria) i Sydney (New South Wales) van decidir un terme mig i van crear Canberra...

No us creureu que la recepcionista es espanyola! La gent es agradable, oberta i curiosament sorollosa com els espanyols tambe! Es un tret que m'ha cridat molt l'atencio... res a veure amb els britanics... Petons des d'Australia!