És una pena que les comunicacions des del paradís no fossin més econòmiques perquè de ganes d'escriure i intentar compartir amb vosaltres tot el que he viscut aquests dies en el Pacífic Sur no en faltaven. Ara que torno a estar a la freda Auckland (pels que aneu despistats, aquí és hivern), escriure es fa una mica més costa amunt i seria impossible relatar amb el mateix detall. Així que intentaré resumir els dos països que he visitat en dues entrades. La primera la dedicaré a acabar de descriure les meravelles de Samoa (o també conegut com Samoa Occidental) i la segona la dedicaré a la americanitzada Samoa Americana.
Recordareu que havíem llogat un taxi per tot un dia per explorar la part occidental de l'illa. El nostre amic el conductor ens va anar portant d'indret en indret des de les selves i salts d'aigua de l'est d'Upolu fins a la platja més maca que he vist mai. Amunt en teniu el testimoni. La tarda la vam passar remullada en una de les poques cascades on et pots banyar. En les fotos podreu observar algunes de les vistes des d'un dels punts més alts de l'illa. Podreu observar l'estructura típica de les illes volcàniques del Pacífic Sur. Les illes s'aixequen en torn a un volcà, n'hi ha de més agraciades com Upolu o Sava'i i n'hi ha de menys com Tutuila on la formació rocosa que suporta el volcà és tan abrupta que dóna lloc a molt poc marge de terra habitable.
La vegetació és selva tropical i les fotos també en són un bon testimoni. Una dada curiosa a destacar és que en Samoà, hi ha un abre que porta el meu nom! De fet, el meu nom també significa "pell" i s'usa (en diferents entonacions) per fer parar alguna cosa en moviment, vindria a ser el nostre, o no tant nostre, "stop".
Apia, la capital, té dos mercats. El Flea Market i el Main Market i com estic cansat de posar cursives, passo. El primer vindria a ser com un "mercadillo" on pots comprar de tot des de souvenirs a teles o menjar i el segon és el mercat de queviures pròpiament dit. Un espectacle pels sentits del turista. En ambdós mercats pots pagar (o si ets una mica més llençadet et conviden) per beure
kava. La
kava és una beguda molt antiga que usen les gents del Pacífic per, en poques paraules, col·locar-se. No és addictiva i primer adorm la llengua i a mesura que en veus més t'adorm la musculatura fins al punt, i n'és aquesta la finalitat, que no notes la xafogosa i asfixiant calor tropical.
Com veureu també en alguna de les fotografies, ara sóc un expert lletrat en la vida i miracles de l'aliment bàsic a Samoa, el coco. Durant gairebé una hora, un apassionat del coco ens va explicar la vida i miracles d'aquesta fruita i el seu arbre o vice verssa i com literalment una persona podria sobreviure, segons ell, no segons la OMS (WHO), del coco. És el nostre "porc", fent una analogia basta i entre famílies biològicament molt separades. Se n'aprofita tot i malauradament el coco que es pot trobar a les tendes neozelandeses o espanyoles no és mai el coco tendre acabat de collir o millor dit "acabat de caure",
the young coconut que té un gust bastant més potent que el coco que podeu trobar al supermercat que n'és la
dried version. Aquí
veureu a la Yuko replegant amb les mans llet fresca de coco, base per preparar els deliciosos plats samoans. Per cert, no us els he presentat però de segur que ja els coneixeu. La Yuko ve de Osaka, el rosset-profidén 2 (perquè l'1 sóc jo...) és en Kristian, suec, i queda la kiwi-britànica Claire que apareix més sovint del que jo voldria de fondo desgraciant a conciència malèvola
alguna fotografia.
Déu meu, però quin rollo que tens fill meu. Però si encara no us he explicat res de Savai'i! Savai'i és la segona illa més habitada de Samoa i és l'illa més gran de la Polinèsia exceptuant,
of course, Nova Zelanda i Hawai'i. La selva és molt més profunda i les seves gents són extremadament amables. Com veureu en algunes fotografies, ens vam
donar al dit per moure'ns per l'illa. En un país on sempre et reben amb un somriure, virtualment es coneix tothom i on la segona pregunta després d'on ets és "How is your day going?", no cal preocupar-se. Tot i que val la pena dir que prendre el bus és el viatge de la teva vida. Reconvertits no se sap ben bé de què originalment, els
busos de Samoa es caracteritzen per 2 trets: alta temperatura humana i nivell de subwoofer apte per totes les edats, aproximadament fins als 120 anys. El ritme és part de la genètica pacífica. Els ritmes dels tambors, ja siguin naturals o sintètics, marquen el cor i la vida diària de, si més no, els que agafen el bus cada dia.
La primera parada va ser un refrescant banyet en un indret deixat de la mà de Déu al que vam arribar després de preguntar a diversos locals i caminar una bona estona. Des de Palauli, s'accedeix a les
Afu Aau Waterfalls. És difícil capturar amb una fotografia la bellesa d'aquest paratge. Banyar-s'hi no té preu, bé, rectifico, 2 tala o 50 cèntims d'euro.
D'allà cap a l'extrem nord de l'illa, al petit poblat de Manase on ens va acollir la família Tanu en les seves precioses Beach Fales. Dormir a 2 metres de les ones, literalment, és tota una experiència. Especialment si està ple de mosquits, ets ros i no portes taps per les oïdes.
La nostra caseta. Veureu també les espectaculars postes de sol i la Yuko fent la seva pose de
belly-dancing.
Hi ha pocs ordinadors a Savai'i però la profecia em persegueix en totes les latituds i longituds. Passejant per Manase, vam anar a parar a l'
escola primària de Tutaga. Resulta que havien sentit parlar del meu savi consell tècnic i necessitaven un enginyer per muntar la seva aula d'informàtica. Així que durant un parell d'hores i amb l'ajuda del meu nou amic, doctor en dret de l'esport i estudiant a Wellington, Andreas (from Frankfurt!) vam muntar uns equips juràssics com l'illa i una impressora. El problema va venir (aviso ve la part freakie) quan no sabien ni el password ni l'usuari dels equips. Donacions d'Universitats australianes i neozelandeses, els molt ninots, no van ser capaços d'escriure en algun lloc les credencials necessàries per a un sistema NT. Però gràcies als poders ocults que se'ns implanten a la UPC als espècimens com
myself, vaig acabar donant amb 'user' i contrasenya en blanc. Eternament agraïts, la directora ens hi espera l'any que ve.
De tornada a Upolu ja, en Kristian, suec de terra en dins, es va marejar com una baldufa en el ferry cap a l'altra illa. El mareig va desaparèixer en sec quan ens vam endinsar en la nostra següent destinació, Virgin Cove. Votada entre les 30 millors platges del món, regentada per una parella de suecs, les
fales desemboquen en aigües cristal·lines i idíl·liques configuracions de cocoters i palmes pinnatipartides.
Sopars a la llum de vela i guitarra acústica en directe,
Piña Colada,
Pacific Surf i més tradicional
Sex on The Beach mentre intentem redactar un tractat internacional per poder jugar al pòquer amb unes normes que satisfacin tant a la part rossa, anglosaxona, nipona com catalana. Excursió informativa pels voltants de bon de matí. Com se construeixen les
fales i com es veuen afectades pels ciclons, l'últim el 2004. Com es teixeixen les faldilles i les joies samoanes a partir de les plantes i arbustos tropicals, com per exemple, el
mangrove, un arbre que viu al mar però s'alimenta d'aigua dolça de les capes inferiors.
L'aigua ja no serà mai més blava. L'
aigua és turquesa, verda, transparent, pura... Bona nit
