En Kristian ja m'esperava a l'aeroport de Faleolo, després de renovar el visat per tornar a entrar a Samoa, ens dirigim a la tercera illa més poblada de la Samoa Occidental, Manono Island. No és una illa qualsevol, només fa un any que hi tenen electricitat i no hi ha carreteres o carrers, ni hi són permesos els gossos, només els gats per controlar els ratolins.
El silenci és absolut. Per arribar-hi, t'hi han de portar. No hi ha transport regular, has de dirigir-te al moll i demanar que algun pescador t'hi porti.
L'amo del lloc on ens allotgem ens explica com tota la seva família ha emigrat a Nova Zelanda, Austràlia o els EUA. Ell viu tranquil·lament del turisme i per si l'indret no fos prou tranquil, de tant en tant, cancel·la alguna reserva amb algun client perquè diu que vol tenir temps per parlar i conèixer totes les persones que arriben a Manono Island. La nostra caseta no té preu.
Al matí següent prenem els rems i ens dirigim a la nostra illa particular, quatre roques i dos palmeres en mig del mar. Literalment. Volem conquerir-la però està plena de crancs del tamany d'un sac de patates, així que ho deixem per un altre dia...
Donem una passejada al voltant de l'illa. Una hora i mitja i hem vist els escassos tres pobles que hi ha, hem conegut i saludat a tothom. La gent vol conéixer-nos, es para a parlar amb nosaltres. Educadament, els informem de les nostres exòtiques procedències, parlem una estona i continuem circumval·lant l'illa.
Després de dues setmanes de viatge pel Pacífic Sur, els mosquits, el sol i la calor deixen empremta en els nostres dèbils cossos europeus acostumats a la dutxa diària, el croissant i el correu. Tornem cap a Auckland, aquesta vegada sortim en dia 8 i arribem en dia 10. No es pot jugar amb el temps, llàstima...
