Wellington, the fern and the kiwi

Hola! Ja situat a Napier, vull explicar-vos una mica les experiències d'aquests dos últims dies en la capital del país. Possiblement la capital més petita que he vist mai, podríem considerar-la més aviat un poble gran, la població no arriba als 450 mil habitants i el centre es pot recórrer perfectament en menys de mitja hora.

Wellington està situada en mig d'una falla immensa entre dues de les quinze plaques tectòniques de la superfície de la terra. Es per aquesta raó que tota la ciutat i especialment els edificis oficials, com ara el Parlament, estan construïts de manera que puguin suportar terratrèmols de fins a grau 7. Ho aconsegueixen amb estructures reforçades d'acer i aïllant-los del terra amb una mena de motlles gegants que a l'hora que aguanten tot l'edifici fan d'aïllants del terra. Poden suportar desplaçaments de fins a 30 cm. Impressionant. Estic descobrint que NZ es un país d'una forta activitat sísmica. Això no m'ho havien avisat a l'Ambaixada... ;-)

La capital cultural --com a vegades se l'anomena per distingir-la d'Auckland, la capital a tots els efectes-- està plena de museus, escultures, galeries, etc. Construïda sobre una serralada i una exuberant vegetació, no es d'estranyar que hàgim de pujar carrers empinats sovint o pujar en el Cable Car. Quan torni a la Residència, penjaré les fotografies. Hem tingut un temps magnífic així que podreu veure de que parlo. He vist el meu primer kiwi (Apteryx owenii), és una bola peluda! No ha estat fàcil, una excursió nocturna de 2 hores pel Karori Sanctuary amb llums infraroges... però al final, l'animalillo estava passejant al costat del nostre camí!

De Northern Highlights

El kiwi-bird (per distingir-lo de la fruita), juntament amb el silver fern (una espècie de falguera o helecho en castellà) són els dos símbols nacionals de Nova Zelanda perquè només es troben aquí.

Durant aquests dies, juntament amb en Huáng (company de pod) i la Tiffany, hem recorregut els museus i els edificis i carrers més importants de la ciutat. Hem descobert la història dels primers habitants de NZ, els maoris, els canvis, la invasió (o settlement, com diuen aquí) dels Europeus, les llegendes... Tot plegat, ha estat educatiu i necessari per entendre una mica més els sentiments que tenen les diferents ètnies en aquest país.

Aquest matí he pujat al bus desde Wellington a Napier (unes 5 hores) i he tingut la oportunitat de veure el que no havia pogut veure des de l'avió. Perquè us feu una idea, he pensat en un recorregut anàleg català amb alguns canvis. Imagineu que esteu a Vielha (Wellington), però que en lloc de ser una vall tancada té un port i dóna al mar (però no tragueu les muntanyes ni el paisatge alpí). D'allà hem anat travessant les muntanyes plenes d'avets i prats i hem anat baixant cap a les planes de Lleida (Palmerston North) on hem vist munts d'ovelles i de vaques pasturant fins arribar a les plantacions de fruita i vinya. Finalment hem girat cap a la costa del Pacífic i hem anat a parar al Vendrell (Napier). Només cal que gireu l'agulla de la brúixola 180 graus, ho pinteu tot molt verd on no ho sigui i poseu una mica d'imaginació i tindreu una idea aproximada del viatge que he fet avui...

¿Sabíeu que aquí es van filmar The Lord of the Rings, The Last Samurai, The Piano i The Chronicles of Narnia entre d'altres? Més, molt aviat...